El Comerç i els serveis a Santa Cristina d'Aro (1860-1970) / Albert Martí, alumnes del PFI-PTT Guíxols - Vall d'Aro
Martí Arau, Albert


Santa Cristina d'Aro : Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, Arxiu Municipal, [2020]
31 p. : il. ; 20 cm (Temes cristinencs, 7) 
A la coberta: Enigmes cristinencs.

Un altre dels llibrets de l'Arxiu Municipal està dedicat al sector econòmic del comerç i dels serveis -bàsicament restauració i hostaleria-: MARTÍ ARAU, Albert. El comerç i els serveis a Santa Cristina d'Aro (1860-1970). Enigmes cristinencs (Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 7, 2020, 32 pàg.). Es remunta al segle XV i tracta amb detall el període 1860-1970. S'acompanya d'uns "enigmes" elaborats pels alumnes del PFI-PTT Guíxols-Vall d'Aro. El llibret es basa en l'explotació de fonts d'arxiu, especialment els padrons o "matrícules" de la contribució fiscal de tipus industrial i comercial -els quals s'inicien el 1860-, però també les llicències d'activitats econòmiques, els censos de població, els padrons d'habitants i les sèries derivades del planejament urbanístic. La publicació ofereix una panoràmica històrica sobre els oficis, botigues, tavernes, cafès de societats recreatives, restaurants, hotels, fabricants, constructores, etc., del municipi i sobre onze establiments en concret: l'hotel situat a l'antic mas Tapioles de Solius (1235), el restaurant del baixador de tren de Bell-lloc - Font Picant (1892), la botiga de can Saleta (1893), el cafè del Centre Popular Recreatiu (1917), la taverna i la fonda de can Barnés (1929), la gasolinera d'en Joan Mont (1933), la taverna de ca la Manela (1941), la pensió Riu d'Or (1958), el Club de Golf i l'Hotel Golf Costa Brava (1962), el Restaurant Hostal les Gavarres (1964) i el Cortijo El Toro (1968).

Governar el deute en temps de crisi : Castelló d'Empúries (1386-1421) / Albert Martí Arau
Martí Arau, Albert


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 40, núm. 1 (2010) , p. 129-179 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Des del final del s. XIV, molts consistoris catalans van haver de confeccionar memorials o capbreus de rendes que facilitessin l'administració de l'enorme deute contret anteriorment i clarifiquessin la situació jurídica de cada renda per evitar malentesos amb el seu propietari. El present article analitza dos capbreus de censals redactats entre 1410 i 1421 pels dirigents de Castelló d'Empúries, la capital d'una de les senyories més importants de Catalunya. A la llum d'aquests volums, es responen alguns dels interrogants que encara existeixen sobre les finances urbanes a la Catalunya baixmedieval: conèixer el nivell d'endeutament que assoliren els llocs de senyoriu; estudiar les polítiques financeres que endegaren els governs municipals per intentar disminuir el volum dels interessos anuals; i, finalment, copsar la procedència geogràfica i el perfil social dels creditors municipals.

Fiscalitat municipal sobre productes alimentaris a Castelló d'Empúries (1350-1375) / Albert Martí Arau
Martí Arau, Albert


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 19 (2020) , p. 51-64 : il. (Dossier temàtic. Castelló d'Empúries, paisatge i mercat al final de l'edat mitjana) 
Bibliografia. Abstract en anglès.

Descripció del fons documental Gener-Pla (segles XIII-XVIII) / Albert Martí Arau
Martí Arau, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 24 (2012) , p. 205-213 (Fons documental) 

Castelló d'Empúries davant la caestia de gra de 1374-1376 / Per Albert Martí Arau
Martí Arau, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 42 (2011) , p. 263-296 (Història) 
Bibliografia citada. Resum en català i anglès.

Entre 1374 i 1376, la ribera occidental de la mar Mediterrània va experimentar una intensa onada de calor que causà una de les caresties de cereals més greus de la baixa edat mitjana. Atesa la centralitat del pa en la dieta alimentària de la població urbana, els governs municipals catalans es mostraren especialment preocupats davant aquesta penúria de gra, ja que podia provocar importants trasbalsos socials. En aquest article descriurem les mesures enegades del consistori de Castelló d'Empúries a l'hora d'assegurar l'aprovisionament de la població i, per fer-ho, hem dividit les diverses iniciatives en funció de l'àmbit geogràfic en què es produïren: la confiscació i redistribució de gra a nivell municipal; les cerques de cereals per diversos indrets del comtat d'Empúries; i les compres de forment a importants places comercials internacionals, com ara al regne de França o a l'illa de Sicília.